Una ciutat entre la metròpoli, el territori i el Mediterrani
Què fa especial Gavà? Una reflexió personal sobre ciutat, territori, Delta, economia, comunitat i el futur de Gavà.
Què fa especial Gavà? José Luis Morales reflexiona sobre la combinació de ciutat, territori, Delta, economia, comunitat i potencial de futur.
Per què Gavà té alguna cosa especial
Hi ha ciutats que s’entenen ràpidament.
I n’hi ha d’altres que, com més les observes, més interessants resulten.
A mi em passa això amb Gavà.
No crec que allò que fa especial Gavà pugui explicar-se amb un únic atribut. No és només la proximitat de Barcelona. Ni la platja. Ni el Garraf. Ni el Delta. Ni la seva activitat econòmica. Ni la dimensió de la ciutat.
És, probablement, la combinació de totes aquestes coses en un mateix territori.
I aquesta combinació planteja una pregunta que m’interessa especialment: què fa que determinades ciutats siguin bons llocs no només per viure-hi, sinó també per aprendre, treballar, crear projectes i imaginar futur?
Gavà pot ser un lloc interessant des d’on intentar respondre-la.
A prop de Barcelona, però amb identitat pròpia
Gavà forma part d’una de les grans regions metropolitanes europees.
Barcelona és molt a prop.
Aquesta proximitat permet accedir a universitats, empreses, centres de recerca, infraestructures, cultura, talent i oportunitats pròpies d’una gran metròpoli.
Però Gavà no és simplement una extensió indiferenciada de Barcelona.
Quan recorres la ciutat, continues percebent una escala urbana pròpia.
Hi ha carrers comercials, escoles, equipaments, entitats, clubs, empreses, barris i espais de trobada que construeixen vida local.
Aquesta combinació em sembla especialment valuosa:
estar connectat amb una gran metròpoli sense deixar de formar part d’una ciutat recognoscible.
En un món cada vegada més connectat, potser aquesta mena de ciutats tindran més importància de la que acostumem a pensar.
Una geografia poc habitual
Per entendre Gavà cal mirar més enllà dels seus carrers.
Cal mirar el mapa.
En relativament poca distància conviuen la ciutat consolidada, els espais agrícoles del Delta del Llobregat, la muntanya, el Garraf i el Mediterrani.
No és una combinació menor.
La geografia condiciona com creix una ciutat, com es mouen les persones, on s’instal·len les empreses, quines infraestructures necessita i quina relació estableix amb el seu entorn.
També condiciona la qualitat de vida.
A Gavà és possible passar, en poca distància, d’un carrer urbà a un espai agrícola, d’allà a la muntanya i, en una altra direcció, arribar al mar.
Aquesta diversitat territorial forma part de la identitat de la ciutat.
Però també és un patrimoni que obliga a pensar amb molta cura com volem que evolucioni.
El Delta no és un espai buit
Una de les coses que més m’interessen de Gavà és precisament la seva relació amb el Delta.
Quan observem un territori metropolità sobre un mapa, existeix el risc d’interpretar els espais no urbanitzats simplement com allò que queda entre les ciutats.
Crec que seria un error.
El Delta és paisatge, agricultura, biodiversitat, infraestructura ambiental i memòria del territori.
Però pot ser també alguna cosa més: un actiu estratègic per a les ciutats que l’envolten.
En les pròximes dècades parlarem cada vegada més d’adaptació climàtica, gestió de l’aigua, alimentació, biodiversitat, resiliència urbana i qualitat ambiental.
Allò que avui podem considerar perifèric podria acabar ocupant una posició molt més central en la manera com pensem les ciutats.
Gavà té aquí una singularitat important.
No està simplement al costat del Delta.
Forma part d’aquest sistema territorial.
Una ciutat que també produeix
Però una ciutat no pot entendre’s només a partir del lloc on vivim.
També importa on treballem, què produïm i quines empreses som capaços de crear.
Gavà té activitat industrial, empresarial, comercial i de serveis. I forma part, alhora, d’un corredor econòmic molt més ampli que connecta diferents municipis del sud metropolità.
Aquesta dimensió em sembla especialment interessant perquè les economies estan entrant en una nova etapa.
La intel·ligència artificial, l’automatització, la robòtica, les dades, la transició energètica i la digitalització començaran a modificar profundament moltes empreses durant els pròxims anys.
Sovint parlem d’aquestes transformacions pensant en Silicon Valley, Boston, Shenzhen o les grans capitals europees.
Però la transformació real haurà d’arribar també a les petites i mitjanes empreses, als polígons industrials, als comerços, als professionals i a les administracions locals.
És aquí on la tecnologia deixa de ser una promesa i es converteix en economia real.
I també podem observar aquest procés des de Gavà.
L’escala humana importa
Hi ha, però, una altra dimensió més difícil de mesurar.
L’escala.
Una ciutat és també la possibilitat de reconèixer llocs i persones.
Anar a una escola, participar en una entitat, entrar en un comerç, formar part d’un club, passejar pels mateixos carrers o coincidir diverses vegades amb algú va construint progressivament una xarxa de relacions.
Aquesta xarxa pot semblar insignificant quan analitzem una ciutat només mitjançant indicadors econòmics o demogràfics.
No ho és.
Les ciutats també funcionen gràcies a confiança, comunitat, associacionisme, coneixement compartit i sentiment de pertinença.
En una gran metròpoli podem tenir accés a gairebé tot i, al mateix temps, sentir-nos anònims.
Les ciutats intermèdies poden oferir una combinació diferent: suficient dimensió per generar oportunitats i suficient proximitat per construir comunitat.
Crec que aquesta és una de les fortaleses que val la pena preservar.
Gavà no existeix sola
Una altra qüestió apareix inevitablement quan intentes entendre Gavà.
On acaba realment la ciutat?
Administrativament, la resposta és senzilla.
Econòmicament, socialment i territorialment, molt menys.
Gavà comparteix infraestructures, empreses, mobilitat, serveis, espais naturals i fluxos quotidians amb Viladecans, Castelldefels i altres municipis del Delta.
Barcelona continua exercint una enorme força d’atracció, però moltes de les nostres activitats quotidianes ja dibuixen una geografia molt més complexa que els límits municipals.
Això em porta a una pregunta que probablement reapareixerà en futurs Quaderns:
hauríem de començar a pensar Gavà no només com una ciutat, sinó també com una peça d’un ecosistema territorial més ampli?
Crec que sí.
I aquesta perspectiva pot resultar especialment important quan parlem d’economia, innovació, mobilitat, habitatge, infraestructures o medi ambient.
Una ciutat entre diferents mons
Potser aquí comença a aparèixer una resposta a la pregunta inicial.
Què té Gavà d’especial?
No crec que sigui una sola cosa.
És la proximitat de Barcelona sense ser Barcelona.
És ciutat i és territori.
És muntanya i és Delta.
És Mediterrani i és metròpoli.
És espai residencial, però també activitat econòmica.
Té connexió amb una economia global i, al mateix temps, conserva xarxes de proximitat.
Gavà existeix en la intersecció de diferents mons.
I les interseccions acostumen a ser llocs interessants.
Perquè és precisament allà on poden aparèixer noves combinacions.
El més interessant potser encara està per construir
No voldria, però, convertir aquesta reflexió en una idealització de la ciutat.
Gavà té problemes, contradiccions i decisions difícils per davant, com qualsevol altra ciutat metropolitana.
Habitatge.
Mobilitat.
Desenvolupament urbà.
Activitat econòmica.
Protecció del territori.
Canvi climàtic.
Transformació tecnològica.
Educació i talent.
Envelliment.
Qualitat dels serveis.
Cohesió social.
Precisament per això m’interessa.
Una ciutat no és una obra acabada.
És un projecte que cada generació rep parcialment construït i que, conscientment o no, contribueix a transformar.
Durant els pròxims deu o quinze anys, moltes decisions poden modificar de manera significativa Gavà i el seu entorn.
Algunes ja estan començant a fer-ho.
Per això crec que val la pena observar la ciutat, estudiar-la, escoltar persones diferents, comprendre els projectes que estan apareixent i formular preguntes abans que les respostes semblin evidents.
Pensar Gavà
Aquest és també el punt de partida d’aquests Quaderns.
No pretenc explicar Gavà des d’una posició definitiva.
Vull comprendre-la millor.
I utilitzar aquesta observació per pensar qüestions més àmplies sobre ciutat, territori, economia, tecnologia i futur.
Perquè una ciutat pot ser casa.
Pot ser comunitat.
Pot ser territori.
Però també pot ser un lloc des d’on pensar el món.
I potser això és, almenys per a mi, una part important d’allò que fa que Gavà tingui alguna cosa especial.
José Luis Morales
Quaderns de Gavà · Gava.Digital
Text escrit per José Luis Morales amb suport d’eines d’intel·ligència artificial en el procés de desenvolupament i revisió. La perspectiva, els criteris, les idees i la responsabilitat editorial corresponen a l’autor.